Exposició Templers al Museu d’Història de Catalunya

Crònica de una desil·lusió

Per Jordi Matilló 

Al assabentar-me de la inauguració de l’exposició sobre els Templers al Museu d’Història de Catalunya vaig aplaudir la iniciativa. Es un tema que m’apassiona al qual he dedicat prop de trenta anys d’estudi, investigació i divulgació. Edemes de fer diverses entrevistes i conferencies tinc editats dos llibres sobre aquesta enigmàtica Orde de la que tenim mes dubtes que respostes.

Però al llegir els articles publicats a El Periódico i La Vanguardia, fent-se ressò de la inauguració ja vaig veure que alguna cosa no anava be. Ambdós articles titllaven als templers poc mes que de guerrers cruels i analfabets. Malgrat això no vaig renunciar a visitar l’exposició. Ara be, previngut del que allí hi trobés.

Dit i fet, aprofitant els dies de festa de Setmana Santa vaig adreçar-me amb la meva família.

Però tal i com esperava la decepció va ser gran. 

La primera crítica que m’agradaria fer es al voltant de la llengua. Tots el panells son només en català. Trobo be que la nostra llengua hi sigui pressent i la primera, però que no hagi cap traducció al anglès ni al castellà com correspondria a un museu cosmopolita no es correcte, i deixa al MHC al nivell de un museu provincià. Veient la quantitat de gent que ha fet falta per muntar l’exposició crec que un traductor no hagués desbaratat el pressupost. De fet, el dia que vaig anar hi havia molts turistes visitant-la, i al llibre de signatures escrivien que la mostra be, però que no havien pogut gaudir-ne per manca de una llengua que entenguessin. 

La segona queixa es referent a la pobresa del contingut. Uns quants plafons amb text i tres saletes amb vídeo imatges son quasi be el tot de la tan anunciada exposició. Penso que la temàtica dona per molt i que es podria haver fet quelcom mes digne. 

La tercera decepció va ser al veure el missatge de rerefons que com a fil conductor de la exposició va desacreditant l’Orde del Temple al llarg dels texts.

Vegeu-ne algunes perles:

El recorregut comença parlant de la Primera Creuada, per explicar tot seguit que al 1120 nou cavallers (nobles mes aviat diria jo) es van reunir en confraria per protegir els pelegrins en el seu transit als Sants Llocs. Però no recalca que això va ser vint-i-un anys després de la conquesta de Jerusalem. Vint-i-un anys son molts i donen per pensar.

També diu que el Rei Balduí II els va lliurar una part del seu palau, allà on es creia hi havia hagut el Temple de Salomó, i es per això que els Pobres Cavallers de Crist van passar a l’historia com Els del Temple, o finalment Templers. Costa de creure que nou cavallers que s’ofereixen a fer de policies al llarg de tants kilòmetres de camins siguin escoltats per Balduí, i que sense recança els faci entrega de una part del palau. La mostra no dona cap explicació. 

Segueix amb l’elogi de la nova milícia feta per Bernat de Claraval, fundador de l’Orde del Cister, però no explica el interès ni la implicació d’aquest personatge, altrament emparentat amb un dels fundadors del Temple. 

Només nombra que gracies a ell, un concili al 1129 autoritza la nova Orde i la Regla. Però deixa fosc els nou anys entre la fundació a Jerusalem (1120) i el reconeixement ja al vell continent (1129). Tampoc parla del que van fer aquests nou cavallers en aquest temps. 

Deixadesa o fet expressament? Ni tampoc comenta que la primera versió de la Regla va ser feta per el Patriarca de Jerusalem. Directament diu que el Papa Inocenci III proclama la butlla Omne Datum Optimum, definint als templers com defensors de l’Església, deslliurant-los de cap obediència al Patriarca de Jerusalem i de qualsevol bisbe, posant-los sota les seves ordres directes. 

Un fet curiós que també apareix a la butlla, i del que es fa esment a la mostra es que els hi atorga privilegis per disposar d’esglésies, cementiris i capellans propis. Com si això fos el mes normal, doncs aquestes eren activitats molt lucratives a l’edat mitjana que els va enfrontar moltes vegades amb els clergues locals.

O sigui, que a uns desconeguts nou vinguts de Jerusalem sense cap fet remarcable en el seu historial el Papa Inocenci III no dubta a donar-los un munt de privilegis, iniciant llavors un riu de donacions i afiliacions? Com l’exposició no aclareix res, a mi, que m’agrada fer-me preguntes arribo a la conclusió que eren molt bons venent castells de fum, o que el Papa, els nobles i les monarquies eren molt generoses.

Seguint la visita trobem un altre plafó que afirma que el templers no eren un Orde intel·lectualment brillant.  

Renoi, una potencia militar que es va saber adaptar al entorn en les seves tècniques, i que va ser temuda per uns i envejada per altres. Una potencia diplomàtica, doncs van aconseguir mes en negociacions que en batalles, fet que els hi van tirar en cara en les acusacions. Una potencia econòmica, tant fent de banquers encara que a la mostra sembla que es negui, com en les tècniques d’explotació a les seves granges, molins, forns, mercats i sistema de distribució. Un col·lectiu autosuficient en quasi totes les seves necessitats. Un Orde amb el seu estil de construcció propi (vegeu els treballs publicats per el professor Fuguet respecte la arquitectura templera) 

Es a dir. Tot això ho van fer uns arreplegats que no sabien llegir ni escriure?

Només cal llegir el procés als templers a França per veure com els juristes de l’Orde, frares templers, les posen magres als juristes reials. Tant que al final el rei trenca pel dret i fa cremar a la foguera al Mestre Jacques de Molay per assegurar-se la victòria. Clar que llavors no havia Tribunal Constitucional on buscar ajuda.

O també es pot llegir el setge de Miravet per veure la lluita epistolar que manté Ramón de Saguardia amb Jaume II. I es que el rei va fer apressar al Mestre Provincial amb un engany però no va comptar que el Temple ho preveia tot, i que al faltar el Mestre va arribar de Perpinyà Saguardia per fer-sen càrrec. Josep Maria Sans i Travé ens ho podria explicar molt be això.

Deu ni do si sabien llegir, escriure, negociar i construir per que ara se’ls titlli de analfabets!  

“El Temple seguia una regla molt semblant a la del Cister, fins al punt que templers i cistercencs es consideraven germans de religió” es pot llegir en un altre part de l’exposició. 

Que potser també eren uns illetrats els cistercencs? 

Arribats a aquest punt em ve al cap aquella frase que diu: “NO ES IGNORANT AQUELL QUE NO SAP, SI NO AQUELL QUE PARLA DEL QUE NO SAP” 

Les sorpreses continuen, i al trobar el panell que parla de les activitats dels templers catalans em sorprèn descobrir que explica que a casa nostra eren poc mes que pagesos dedicats a l’explotació agrícola, i que cada any organitzaven un “creuer” de frares i mercaderies cap a Terra Santa.

Jaume I es deu partir el pit a la seva tomba a Poblet sentint això. En poc menys d’un paràgraf es carregen Miravet, Tortosa, Peníscola, la campanya de Mallorca i tota la feina feta a la frontera fins a arribar a Caravaca. Hem de suposar que les donacions rebudes (Almudaina i Pollensa només a Mallorca) només van ser fruit de la generositat monàrquica. 

 

Avancem entre bastides de fusta que sostenen texts i dibuixos fins a trobar El Temple a la Corona d’Aragó, i ens meravellem veient com qui ha documentat l’exposició diu:

“El 1130 els templers van enviar un frare a la península Ibèrica perquè els fes publicitat. Aviat obtingueren el suport dels dinastes catalans i aragonesos .../... L’Orde no va veure mai les terres ibèriques com un camp de batalla, la major part de guanys territorials els van rebre per donació pietosa o per negociació política”

Es a dir, un any després d’arribar al vell continent un frare ve a fer campanya publicitària i aconsegueix que entre moltes donacions hi hagi, per exemple al 1131 la de Ramón Berenguer III donant el castell de Granyena, i al regne d’Aragó, Alfons el Bataller fent donació del seu regne al Sant Sepulcre, a l’Hospital i als Templers.

Aquest frare deixaria en ridícul a la millor agencia i potser l’haurien de fer patró dels publicistes.

Per cert, sapigueu que L’Orde del Hospital, que era mes antiga que la dels templers, només eren monjos que s’ocupaven de la salut dels pelegrins, i al veure la creació del Temple també esdevingueren monjos guerrers. I també citar l’Orde dels teutons, a imatge i semblança dels templers per acollir els cavallers de centre Europa. O sigui, que dues Ordes copien a una colla d’analfabets que només sabien repartir garrotades o fer de pagesos.

Ja cap al final, a la part de desprestigi i arrest els plafons segueixen sent poc clars. Només expliquen que en un sol dia d’octubre el rei francès els va fer arrestar a tots.

Si, la matinada d’aquell trist divendres tretze d’octubre. Però es fa difícil creure que al 1307 es pogué coordinar tots els comissaris reials, i que sense preavís capturessin als templers francesos. L’exposició no dona explicacions. 

Ni parla de la conxorxa de Felip IV i del seu fidel secretari Nogaret. Ni de que abans de utilitzar al seu parent Bertrand de Got, convertit en el Papa Climent V gracies als cardenals francesos afins al rei, ja ho havia provat amb els dos Papes anteriors, atacant inclús el Vaticà i segrestant i torturant al predecessor de Climent V.

Tampoc fa esment de les acusacions que utilitza per apressar als templers. Algunes curioses, com escopir a la Creu, un fet reprovable en la època per que el poble sentis crispació vers ells com avui ho faria si un polític si fos acusat de pederàstia.

O com la d’adorar un ídol  en forma de bust que els parlava, altrament conegut com el famós BAPHOMET que tanta llegenda i literatura a creat. 

Em sembla estrany que parlant de templers no se’l nombri.

Deixeu-me dir que gracies a Hug Schonfield, un teòleg, arqueòleg i historiador que va formar part de l’equip que treballà en la traducció dels rotlles de Qumram coneixem que volia dir la paraula baphomet, a la que molts han intentat trobar connexions amb Mahoma o el propi Satanàs. I es que a vegades les coses son mes senzilles del que semblen.

Resulta que el senyor Schonfield utilitzava el codi Atbash en la feina de traduir els rotlles escrits en arameu, ja que era un codi que feien servir els jueus per comunicar-se i que els romans no poguessin desxifrar el missatge. En unes vacances es va interessar per els templers i va llegir sobre el tema. Al trobar a la paraula baphomet se li va acudir aplicar el codi, i el resultat va ser SOPHIA, es a dir, saviesa, coneixement. 

Acusats per adorar el coneixement! Això em recorda altres moments de l’historia. En especial el Antic Testament, quant Deu fa fora del paradís a Adan i Eva per menjar de la fruita del arbre prohibit, l’arbre del coneixement.

Tenim un Deu i una Església que prohibien gaudir del coneixement. Que la cultura els feia por. Com qualsevol dictadura dels darrers segles. Es clar, llavors calia eradicar als templers si cercaven el coneixement, cridar la inquisició, cremar-los i després fer-los passar a l’historia com illetrats analfabets. De fet aquesta exposició ja ho fa.

Abans d’arribar a la traca final de la mostra encara trobem que el 1312 l’Orde va ser suprimida per Climent V sota les acusacions d’heretgia. Però perd l’oportunitat d’explicar que abans de morir, el mateix Climent V, potser en un moment de càrrec de consciència, va fer el conegut com document de Chinon exculpant-los. 

Si, es cert. Resulta que fa pocs anys, la doctora Barbara Frale, arxivera vaticana va trobar traspaperat al arxiu Secret del Vaticà el dit document. Document del que un cop autentificat es van fer un nombre limitat de copies que varen ser posades a la venda al mòdic preu de sis mil euros. Una d’elles la trobeu exposada al castell de Ponferrada. 

Hagués estat un detall fer-ne esment, i mostrar-ne encara que fos una copia.

Us he promès una traca final, i la trobareu on es parla de LA LLEGENDA.

Aquí si que em vaig caure d’esquenes! Doncs fa responsables als maçons de tot el esoterisme i els misteris que envolten als templers. Fins i tot, quasi una sisena part de l’exposició està dedicada als dolents maçons mostrant els seus signes i símbols, fins i tot un vestit maçònic templer. 

Estreny que va fort! Tot si val, i desprestigiar als templers i als maçons d’una tirada es una oportunitat que els responsables de l’exposició no han deixat passar. Fent-ho quasi com l’esperpèntica exposició maçònica de Salamanca que ens va dedicar el dictador Franco.

Encara que jo personalment no crec en cap línia continuista de l’Orde del Temple en la Maçoneria, doncs no tenim proves que ho avalin, tampoc sabem l’explicació de les tombes de cavallers templers a Escòcia on hi apareixen escaires i compassos. 

I es que en l’historia del Temple tenim mes dubtes que respostes. Per això, quant veig una exposició com aquesta, o un treball, llibre o article que vol imposar una veritat absoluta, sense rigor ni documentació, o be la informació està escapçada en dubto. 

Com a maçó m’agrada fer-me preguntes, cercar respostes i fugir dels falsos mestres auto proclamats portadors de la VERITAT.

El sarau muntat al Museu d’Història de Catalunya acaba dient que ja en temps moderns es crea una pseudohistòria templera afavorida per autors esotèrics, i que malgrat que els arxius es van perdre a la invasió turca de Xipre, els de moltes províncies es conserven a Europa. Lo qual ha permès el naixement reeixit dels estudis templers.

Penso que reconstruir l’historia dels templers es com provar a fer un puzle en el que ens falten al menys el setanta per cent de les peces. I qui digui que pot veure la imatge del puzle no diu veritat.

Tinguem en compte que l’Orde va ser abolida per heretgia, i que el seu record i petjada va ser esborrada, si calia a sang i foc. Amb el foc purificador de la inquisició i de les idees ortodoxes d’una Església que no tolerava que ningú sortís del camí marcat.

Tots dins el ramat i a obeir al pastor.

Es cert que tenim documents, però llegats poc importants de compres i vendes i poc mes. I amb això ningú no pot donar respostes a les preguntes que encara generen els templers.

Creiem i fem creure el que volem... Amagant allò que ens fa por o mal. 

Per que no es nombra la Creuada Albigesa si l’exposició es titula GUERRA i RELIGIÓ A L’EUROPA DE LES CROADES?

Hi ha una pregunta que fa por als historiadors erudits: Van tenir relació templers i càtars? D’això jo no diré res, ja que com a la mostra no se’n parla jo tampoc ho faré. Es una qüestió que donaria per un altre article, però això avui no toca...

Jo no crec en l’autenticitat de cap organització templera dels centenars que pul·lulen per les xarxes, i menys de les que es fan fotos amb bisbes i capellans que son molt sospitoses, però tampoc crec en els “erudits” que desvirtuen l’historia en un afany de lucre i notorietat.

Erudits que han girat l’esquena quant han sabut que les restes dels darrers templers de Monsó van ser espoliats de l’església parroquial de Belver de Cinca, llençats al abocador municipal i no van fer res. Algun dia n’hem de parlar d’això, però avui tampoc toca.

Trista conclusió de la visita a l’exposició dels templers:

A qui pot interessar desprestigiar als templers i la maçoneria?

Per que es munta aquesta exposició sense fonament ni contingut? Crec que el diner públic s’hauria d’utilitzar millor i amb mes rigor cultural i educatiu

A qui li molesta tant que es parli dels templers?

Per acabar deixeu-me utilitzar una anècdota amb el erudit Josep Maria Sans i Travé. 

Un dia, fa anys, li vaig dir que no m’agradava la quantitat de porqueria que es publicava sobre els templers. 

Ell em va respondre: 

-   - Es important que se’n parli. Be o literatura barata. El qui vulgui saber mes ja cercarà i separarà el gra de la palla. Però si no se’n parlés, en dues generacions serien oblidats.

I ben mirat tenia raó. Seguirem buscant, però no pas en aquesta exposició.

Jordi Matilló

El Masnou, abril de 2017